Pisa

A Pisa vaig estar, si no em fallen les dates, va ser al 1984, l'any que hi vaig anar amb el viatge de fi de curs de COU.

De Pisa tenia records del duomo i sobretot de la Torre Pendente. Aquell any vaig pujar per segon cop a la torre. Plovia i feia força vent i, a dalt de tot, em va agafar por perquè em vaig veure molt desprotegit, la barana de ferro era prima i baixeta. I sort d'una amiga que amb paciència i agafant-me de la mà, em va ajudar a baixar de dalt de tot.

Aquest any he recorregut més de la ciutat de Pisa, també sota una pluja persistent. Vam arribar a la nit i el primer que vam fer va ser anar a veure la torre i allà, ens va començar a ploure en una mena de diluvi universal que ens va deixar xops de cap a peus.

Al matí hem pogut comprovar que Pisa té un centre històric petit però amb edificis renaixentistes de força bellesa. El problema de la ciutat és que no està oberta a l'Arno, viu una mica d'esquena i no té cap pont entranyable.

Sota la pluja fina i persistent hem visitat el duomo. M'he negat a fer-me la típica foto subjectant la torre perquè a la vorera on es pot fer aquest tipus de foto-muntatges hi havia una plena ocupació de gent de tots els països fent les postures més extravangants i estrambòtiques: era de pel·lícula aquesta imatge, com un récord guinnes de persones fent el ridícul al mig del carrer.

Tot just acabar la visita al duomo (baptisteri, camposanto, catedral i torre pendente), ha parat el ploure i ha sortit un brillant sol que ja no ens ha abandonat en tot el viatge...