La gràcia de Granada

Granada és una ciutat que té un encant especial, sobretot per la seva història i per l'ambient que s'hi viu.

No és una ciutat espectacular: el centre és cuidat, net i agradable per passejar, els barris nous són com els de qualsevol ciutat espanyola però el centre històric és el que la fa característica: els voltants de la catedral i els de la universitat, però sobretot el Albaizín i el Realejo.

Aquests barris tenen un ambient totalment diferent de la resta de la ciutat, amb les tasques, la gent que s'hi passeja (turistes, estudiants, rastafaris, hippies, homeless...), les botigues d'artesania i les famoses teteries on pots prendre qualsevol tipus de te, fins i tot el més inimaginable.

El Albaizín té encara una altre cosa que el fa diferent (a part de les magnífiques vistes a La Alhambra), són els grafittis: tot el barri n'és ple, les parets, les portes, les finestres, el terra, les fonts, els arbres... Està exageradament ple de pintades donant-li un aspecte de brutícia molt important i desagradable.

Però és clar, som a Andalucia, i tenen gràcia fins i tot per embrutar les parets. Aquí hi poso dos exemples:

Gat escapolint-se del Albaizín

Pilona amb "salero" a prop de la universitat

Ser cec a Granada

Diuen que no hi ha res pitjor que ser cec a Granada... bé, crec que ser cec és prou problemàtic a Granada o a Tumbuctú, però aquesta és la dita popular i com a tal, no farem més anàlisis.

Granada, a part de ser una fruita, una projectil explosiu, un estat d'Amèrica septentrional, dos municipis de Colòmbia, una ciutat i un departament de Nicaragua, un antic regne musulmà, un escriptor ascètic espanyol i una província del sud d'Espanya, és també una ciutat. I a aquesta ciutat és on aniré aquest divendres.

Diuen que és una ciutat molt bella, amb un conjunt artístic impressionant encapçalat per la màgnífica Alhambra i el Generalife, però també per altres monuments com el palau de Carlos V, la Capella Reial o la Catedral. Una ciutat per perdre's pels carrers, per viure amb intensitat petits encontres amb els seus habitants, cafès amb encants islàmics i moltes tapes. També diuen que fa molt fred en aquesta época de l'any.

Granada, una ciutat de la que tothom que hi ha anat en torna enamorat. Jo, ja ho sabeu, n'enamoro de seguida de les ciutats, fins i tot abans de coneixe-les, així que m'ha d'anar molt malament per tornar desencisat. Però no ho crec, tan sols la visita a la Alhambra ja em farà efecte, segur.

De moment no puc dir gran cosa de Granada perquè no la conec... bé hi vaig estar quan tenia 13 o 14 anys i la veritat, no me'n recordo de res. Així que ara tinc moltes ganes i curiositat de descobrir-la.