Diuen que no hi ha res pitjor que ser cec a Granada... bé, crec que ser cec és prou problemàtic a Granada o a Tumbuctú, però aquesta és la dita popular i com a tal, no farem més anàlisis.
Granada, a part de ser una fruita, una projectil explosiu, un estat d'Amèrica septentrional, dos municipis de Colòmbia, una ciutat i un departament de Nicaragua, un antic regne musulmà, un escriptor ascètic espanyol i una província del sud d'Espanya, és també una ciutat. I a aquesta ciutat és on aniré aquest divendres.
Diuen que és una ciutat molt bella, amb un conjunt artístic impressionant encapçalat per la màgnífica Alhambra i el Generalife, però també per altres monuments com el palau de Carlos V, la Capella Reial o la Catedral. Una ciutat per perdre's pels carrers, per viure amb intensitat petits encontres amb els seus habitants, cafès amb encants islàmics i moltes tapes. També diuen que fa molt fred en aquesta época de l'any.
Granada, una ciutat de la que tothom que hi ha anat en torna enamorat. Jo, ja ho sabeu, n'enamoro de seguida de les ciutats, fins i tot abans de coneixe-les, així que m'ha d'anar molt malament per tornar desencisat. Però no ho crec, tan sols la visita a la Alhambra ja em farà efecte, segur.
De moment no puc dir gran cosa de Granada perquè no la conec... bé hi vaig estar quan tenia 13 o 14 anys i la veritat, no me'n recordo de res. Així que ara tinc moltes ganes i curiositat de descobrir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada